després d’un hivern que ha semblat llarg, de fred penetrant,

la bella princesa de la primavera s’acarona al record d’aquest esclat imminent de verds fulgurants a tots nivells. El gris de la cinglera queda amagat, eclipsat per uns dies amb la brillantor del faig.

No deixeu de gaudir-ne de l’esclar de la sang que l’acompanya, perquè de la fulla i de la flor, se’n cou un aliment per a l’esperit que cap cassola ha cuinat mai, d’allò més nutritiu per a homes, dones, canalla i animals de companyia… jeje

sortiu al bosc i fulleu (tireu fulles enlaire) sense barreres ni limits

benvinguts!